Acaba la restauració de l’església barroca de Sant Sever, que recupera la seva esplendor original i les policromies del retaule major
Quatre dies de portes obertes aquesta setmana permetran apreciar la bellesa del temple a la ciutadania
(Barcelona, 10 de febrer de 2025) Després de cinc anys de treballs, la Catedral de Barcelona ha culminat les obres de restauració de l’església de Sant Sever, retornant al temple la seva esplendor i convertint-lo en un testimoni viu del barroc català. En la darrera fase de la restauració s’ha descobert i recuperat la policromia original de les figures centrals del retaule major, obra de l’escultor Pere Costa.
L’església restaurada s’ha presentat aquest dilluns en un acte que ha comptat amb la interpretació de l’actor Joan Pera i la participació de l’organista Juan de la Rubia, l’Esbart Ciutat Comtal i el Quartet del Cor Francesc Valls. Hi han intervingut l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadias. A les 19.15 hores està prevista la celebració de la primera missa a l’església restaurada.
Els dies 11, 13, 15 i 16 de febrer, les portes del temple s’obriran a la ciutadania perquè tothom pugui apreciar la bellesa d’aquesta joia del barroc barceloní, un estil artístic que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, i que ha arribat fins avui amb pocs exemples tan ben conservats.
Aquesta restauració suposa una de les intervencions més importants en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. Hi han treballat una cinquantena de professionals d’alt nivell, compromesos a retornar l’esplendor del temple, assegurant-ne la conservació per a les futures generacions.
Evolució de les obres
Edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al costat de la Catedral de Barcelona, Sant Sever ha estat un dels pocs temples que no ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil, va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar. Per això l’obra de l’arquitecte Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, s’ha pogut conservar fins als nostres dies.
Les obres de restauració van començar el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la coberta i diversos elements arquitectònics afectats per la contaminació i una plaga de tèrmits. Després de la interrupció per la COVID-19, a finals del 2020 es va reprendre la primera fase, centrada en la consolidació de l’edifici contigu, la façana principal i la coberta.
La segona fase s’ha centrat en la restauració de l’interior del temple. Un dels treballs més destacats ha estat la restauració del retaule major, que presentava
un excés de pols, humitats i despreniment de la pintura. L’equip de conservació va constatar que tot el conjunt havia estat repintat. Mitjançant una intervenció delicada i complexa, s’ha retornat l’aspecte original a les imatges de Sant Sever i la Mare de Déu, amb colors més vius i línies més fines i delicades, tal com va plasmar l’artista vigatà.
Durant aquesta fase es va descobrir, a la sota coberta de l’església, un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia que podrien datar-se del segle XIV. Es van utilitzar al segle XIX per reparar part de l’estructura.
També s’ha intervingut en les claus de volta del sostre i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres, així com en els esgrafiats de la façana interior d’aquest mateix autor. En la nova intervenció s’ha mantingut al cor una mostra amb el color negre original dels esgrafiats, i s’ha mantingut el color crema que va ser alterat per una restauració de principis del segle XX a la resta del temple.
A més, s’ha restaurat el moble de l’orgue de Josep Boscà (1721) i s’han renovat el parquet i la instal·lació elèctrica per garantir la seguretat i l’adequació a les normatives actuals.
La restauració ha estat possible gràcies a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Antecedents
L’Església de Sant Sever va ser propietat de la Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que donaven suport a les tasques pastorals de la Catedral de Barcelona. Va ser un lloc de culte compartit amb la ciutadania i va acollir una històrica coral. Tot i la seva ubicació discreta al cor del casc antic de la ciutat, el temple ha estat molt estimat pels barcelonins, que hi han celebrat molts casaments, convertint-lo en un monument de l’herència social de la ciutat.
La restauració més significativa de l’església es va realitzar el 1911, sota la direcció de l’arquitecte Josep Maria Pericas, qui va intervenir en la façana principal i altres elements interiors. Posteriorment, el 1929, l’arquitecte Pere Benavent va embellir la paret lateral mitgera com a part de la renovació urbanística de la zona.
Acte inaugural
En l’acte d’inauguració que s’ha celebrat aquest dilluns al matí hi han participat el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadias; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Justícia, Ramon Espadaler; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’Inspector general de l’Exèrcit, Manuel Busquier; el tercer tinent d’alcaldia, Albert Batlle, i el regidor de Cultura i indústries creatives, Francesc Xavier Marcé.
Catedral de Barcelona
comunicacio@catedralbcn.org
