El claustre de la Catedral és d’estil gòtic, i fou construït entre els segles XIV i XV, per arquitectes com Andreu Escuder i escultors com Antoni Claperós.
S’accedeix al claustre a través de les portes exteriors de la Pietat i de Santa Eulàlia. La porta del claustre interior, que comunica la catedral amb el claustre, és romànica de marbre blanc, i té arquivoltes decorades amb motius geomètrics i un timpà d’estil gòtic. S’ha dit que procedia de l’anterior catedral romànica.
El claustre és de planta quadrangular, i consta de quatre galeries d’arcs ogivals separats amb pilars. Als relleus dels pilars dels arcs del claustre s’hi poden veure esculpides escenes de l’Antic Testament, i d’una llegenda sobre la Santa Creu, i a les claus de volta, escenes del Nou Testament.
A tres de les seves galeries, hi ha capelles, que inicialment estaven sota l’advocació del patró d’alguna institució o gremi, o bé sota la protecció d’alguna família. Totes aquestes capelles es troben cobertes amb voltes de creueria, la majoria de les quals són quatripartites, amb claus de volta al punt d’unió dels nervis.
Al centre del claustre, hi ha un jardí amb palmeres, magnòlies, un taronger, i un brollador que data de mitjans del segle XV, on hi té lloc el tradicional “ou com balla” amb motiu de la festivitat de Corpus Christi. En una gran bassa que hi ha en el claustre campen les tretze oques blanques de la Catedral.
Els terrats
A través de la capella dels Sants Innocents, al costat de la Porta de Sant Iu, es pot accedir als terrats amb ascensor. Des dels terrats es poden veure les dues torres-campanar, les dues cuculles gòtiques laterals, el cimbori coronat per la Santa Creu sostinguda per la imatge de Santa Helena, el claustre i una panoràmica ben interessant de Barcelona.
Cor amb el cadirat del Toisó d’or
El cor de la Catedral es va començar a construir l’any 1390, sota el mandat del bisbe Ramon d’Escales, l’escut del qual es contempla a la cara exterior de les parets laterals.
El cadirat constitueix un dels conjunts escultòrics més destacables de l’estil gòtic a Catalunya. Els dossers i els pinacles van ser realitzats per l’escultor Michael Lochner i el seu deixeble Johan Friedrich a finals del segle XV. Dels anys 1517-18 són els escuts commemoratius que va pintar en Joan de Borgonya en els respatllers del cadirat alt, i que corresponen als cavallers de l’Orde del Toisó d’Or, convocats pel seu gran Mestre, l’emperador Carles V, que es va reunir a Barcelona el març de 1519.
A l’entrada del cor, a la dreta, hi ha la trona de fusta, tallada per l’escultor Pere Çanglada l’any 1403. El rerecor va ser iniciat l’any 1519 per l’escultor Bartolomé Ordóñez. Està realitzat com una columnata dòrica, coronada amb balustrada i, entre els seus intercolumnis, s’hi mostren quatre escenes esculpides en relleu de la vida de Santa Eulàlia, dues a cada costat de la porta i, als seus extrems, unes fornícules que contenen escultures corpòries.
Sala Capitular
La Sala Capitular històrica de la Catedral, que s’ha convertit en un espai museístic, està ubicada a la mateixa galeria del claustre on es troba la capella de Santa Llúcia. Inicialment, era on estava ubicat l’antic menjador dels pobres.
De la col·lecció d’obres que hi trobem a la Sala Capitular, caldria destacar la pica baptismal de forma trevolada del segle XI, procedent de l’antic temple romànic, i l’escultura de Santa Eulàlia realitzada en terracota per Giuliano di Nofri, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia. Pel que fa a la pintura, caldria destacar el retaule gòtic de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi, del pintor Jaume Huguet realitzat entre els anys 1465 i 1470, i la Pietat, pintura sobre taula, obra de Bartolomé Bermejo, de l’any 1490, i coneguda també com Pietat del canonge Desplà. Hi destaca la custòdia, de finals del segle XIV, formada amb el tron de campanya del rei Martí l’Humà.
Memòria jueva a la Catedral
L’Arxiu Capitular conserva milers de pergamins i llibres que expliquen la història de la ciutat. Una part d’aquesta història està relacionada amb la comunitat jueva que ha conviscut i comparteix la vida diària amb la resta de comunitats. Documents legals (compres, lloguers, testaments, etc.) que s’hi conserven ens ajuden a reconstruir històries personals de la gent que va viure al Call.
Entrant a l’Arxiu Antic de 1535, amb una mostra de documentació original (en llatí, en hebreu i en català), ens acostem a testimonis escrits que donen veu als habitants de la Barcelona medieval.
Capella del Sant Crist de Lepant
La Capella del Santíssim i del Sant Crist de Lepant va ser construïda per Arnau Bargués, l’any 1407.
Va ser la Sala Capitular de la Catedral fins a l’any 1676, quan va ser canonitzat Sant Oleguer, i la sala va passar a ser el seu mausoleu.
La Capella del Santíssim és de planta rectangular, coberta amb una gran volta de creueria estrellada. La clau de volta central de la capella representa la Pentecosta, i va ser realitzada per l’escultor Joan Claperós l’any 1454.
A l’interior de la capella hi ha el sepulcre barroc del bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, i a sobre, es troba el Sant Crist de Lepant, que data del segle XVI.
Aquesta capella actualment és dedicada exclusivament al claustre i la pregària, per tant no es permès de fer-hi fotografies ni d’accedir-hi durant les celebracions eucarístiques.
