Un dels recintes més eminents i entranyables de la Catedral de Barcelona és la cripta de Santa Eulàlia, que acull la magnífica tomba gòtica amb elements romànics aprofitats com són els basaments i els capitells que recolzen l’estructura del sarcòfag de marbre policromat, inaugurada solemnement el 1339. Se sabia que l’escultor provenia de la contrada de Pisa.
També sabem que el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba el 1327 havia contractat els serveis d’un artista de Pisa per a embellir la Catedral que s’estava construint durant les primeres dècades del segle XIV. Així consta que a Barcelona Luppo di Francesco es trobava entre els anys 1330 i 1340. A més, l’estil del sarcòfag coincideix totalment amb altres obres d’aquest artista a la catedral pisana.
Els episodis que es detallen en els relleus del sarcòfag narren per una banda el martiri de Santa Eulàlia després d’acomiadar-se dels seus pares, que segons la tradició, vivien a Sarrià i ella tenia 13 anys, i per alta banda el descobriment i primer trasllat de les relíquies de la santa des de santa Maria del Mar a la Catedral. Els fets del martiri se situarien en el context de la ferotge persecució religiosa decretada per l’Emperador romà Dioclecià que tingué lloc a Hispània l’any 304, amb el prefecte Dacià. Les dues narracions van seguides d’esquerra a dreta i comencen a la part estreta de l’esquerra. En el 1er episodi la jove parla amb els seus pares i se la veu després caminant ella sola. A l’allargada part central, es veuen tres escenes: la 1ª la del judici en la qual el prefecte Dacià la condemna, la 2ª la del martiri dels assots i la 3ª la del martiri d’estripar-li la carn del pit amb un ganxo quan ja era a la creu. El sector de la cara estreta de la dreta és la mort en creu de la santa. I a la cara allargada posterior figuren: 1er la recerca de la sepultura, després el trasllat del cos de la santa portat a les espatlles de clergues i per últim el descans del túmul en el moment que un clergue restitueix a la mà dreta del cos un dit que li havia robat feia poc, cosa que féu que el cos pesés tant que no es va poder moure fins llavors. I a la cara anterior de la tapa s’escenifica el trasllat definitiu a l’actual cripta l’any 1339, on es pot veure el rei i quatre bisbes que contemplen admirats el cos de la santa abans de ser col·locada en el sepulcre.
Cal dir, per últim, que el sarcòfag està coronat per cinc imatges: quatre àngels amb cirials i, al mig, la imatge de la Mare de Déu. La cripta té una gran clau de volta que representa la Mare de Déu, Santa Eulàlia i l’Infant Jesús que corona la Santa de Barcelona.
Al darrere del sepulcre gòtic, s’hi troba el sepulcre original de Santa Eulàlia que fou trobat pel bisbe Frodoí l’any 878 al cementiri de Santa Maria del Mar, i, en un marbre partit, la inscripció original que ho rememora.