Es descobreix a la Catedral el cançoner trobadoresc més important localitzat en els darrers 100 anys
Catedral de Barcelona ha presentat el descobriment d’un important fragment de cançoner trobadoresc de la primera meitat del segle XIV. El fragment, format per 13 fulls amb 17 poemes, s’ha trobat en el fons de l’Arxiu de la Catedral i suposa la descoberta més rellevant d’un manuscrit amb poesia trobadoresca en els darrers 100 anys.
La troballa s’afegeix a altres manuscrits localitzats a les biblioteques europees al llarg del segle XX. Després de les troballes dels cançoners Gil i el dels Comtes d’Urgell, fa més d’un segle, s’han trobat alguns fragments de cançoners, però cap amb aquest nombre de fulls conservats i peces copiades.
El degà de la Catedral de Barcelona, Mn. Santiago Bueno, ha donat la benvinguda a l’inici de la roda de premsa on han intervingut el canonge arxiver de la Catedral, Mn. Robert Baró i els historiadors medievalistes de la Universitat de Girona, Miriam Cabré i Martí Sadurní, especialistes en la transmissió manuscrita de la poesia occitana i catalana, encarregats d’estudiar el contingut del cançoner.
Mn. Robert Baró ha explicat que «aquesta peça tant valuosa s’ha trobat en un fons de miscel·lània, és a dir, documents que han arribat a la catedral cedits o dels quals es desconeix la procedència». «Inventariant la documentació, – ha explicat- es va trobar aquesta peça i es va estabilitzar garantint una bona situació de conservació i es va contactar amb els especialistes que estudiïn el contingut que conté i amb el Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya, per fer la restauració del paper», ha explicat.
Tal com s’ha informat, l’Arxiu de la Catedral de Barcelona va descobrir el cançoner el març de 2023. El seu estudi anirà a càrrec dels professors de literatura medieval de la Universitat de Girona, Miriam Cabré i Sadurní Martí. Segons han explicat «aporta una nova peça, molt interessant, al trencaclosques de la circulació medieval de la lírica trobadoresca en terres catalanes i de la relació cultural entre la corona d’Aragó i Occitània».
Sadurní i Cabré han explicat que la troballa permet definir millor la manera com es copiava i es llegia la lírica dels trobadors a Catalunya. A més a més, pel model d’escriptura, sembla que s’hauria escrit a la cancelleria reial o per mà d’algun copista que s’hi havia format. Aquest element és una pista per definir en quins cercles circulava aquesta poesia i identificar les circumstàncies en què fou escrita.
En aquest sentit, destaca la gran semblança tant pel disseny com per la presentació amb el fragment català Mh (avui a la Real Academia de la Historia de Madrid), de 4 fulls amb 6 poemes. Entre tots dos comença a ser possible pensar que la manera “catalana” de dissenyar els manuscrits de lírica ja ve d’antic.
Pel que fa a la temàtica, a diferència de la major part dels poemes trobadorescos, s’allunya de la tradicional imatge de l’amor i la cortesia. Segons l’estudi preliminar, aquest fragment contindria dues seccions d’una antologia poètica, de les quals la primera i més extensa està dedicada a Peire Cardenal (1180 – 1278), un trobador conegut per la seva poesia anticlerical i les crítiques a la situació politicosocial a Occitània.
