La Catedral de Barcelona és de tres naus, però amb un sol absis i deambulatori, o girola. Les naus tenen cinc trams; el tram immediat a la façana és més llarg que els altres tres, per acomodar les seves mides a les del cimbori que s’aixeca arran de la porta principal.
L’estructura arquitectònica típica del gòtic català, ordenada a aprofitar els espais interiors dels contraforts, permeté d’obrir cap a l’interior de la Catedral una sèrie seguida de capelles secundàries que circueixen tota la basílica: a les naus, aquestes capelles són dues per a cada tram.
Sobre els extrems del tram proper al presbiteri, lliure de capelles laterals, s’aixequen les dues grans torres-campanars, una sobre el portal de sant lu i una a sobre la porta interior d’accés al claustre; a les terrasses de la basílica, aquestes torres són vuitavades, amb un cos prismàtic, destinat a escala, que hi és adossat (1386-1393 i segle XVI).
Grans finestrals, oberts sobre la boca de les capelles radials de la girola, il’luminen el presbiteri. Part d’amunt de les capelles, a les naus laterals, corre una alta galeria amb els finestrals oberts sobre el mur exterior de la basílica. Un petit trifori envolta la nau central, i el presbiteri, ran la volta.
Dimensions
Les mides exteriors de la Catedral són 93 metres de llargada, 40 d’amplària i 28 d’altura a la nau central. Els campanars pugen fins a 54 metres. El cimbori té 70 metres d’alçària per fora, i 41 metres per dins.
Les mides interiors de la Catedral, sense comptar-hi les capelles de cada banda, fan 79 metres de llarg i 25 d’ample; l’entrada de cada capella té 9 metres d’altura, amb 5 metres d’amplada i cap a 6 metres de profunditat. La nau central és ampla de 13 metres i alta de 26; les naus laterals tenen 6 metres d’amplitud i 21 d’alçada; els pilars, de peu pla fins a l’arrencada dels arcs, fan 15 metres d’altura.
Pintura
A les capelles de la Catedral es conserven retaules gòtics realitzats per Guerau Gener, Lluís Borrassà, Gabriel Alemany i Bernat Martorell, entre d’altres.
Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell
El Museu de la Catedral conserva pintures gòtiques d’artistes com Pere Destorrents, Jaume Huguet, o Bartolomé Bermejo, autor de La Pietat.
La pietat, Bartolomé Bermejo
Arts Decoratives
La custòdia
La custòdia és un dels tresors de la Catedral; realitzada en or i argent, està ornada amb joies que foren ofrena d’arrelada devoció popular. Des de mitjans del s. XV, la cadira del rei Martí, d’argent daurat, fa les funcions de peanya de la custòdia. Aquesta cadira, rep el seu nom en tractar-se d’un suposat llegat o donatiu del rei Martí l’Humà, i data del s. XIV.
Cadirat del Cor
El cadirat del cor de la Catedral data dels segles XIV i XV. Als respatllers del cadirat hi figuren als escuts de l’Orde del Toisó d’Or, del s. XVI.
En aquest conjunt, també hi destaca la trona, obra de Pere Çanglada i Maties Bonafé, amb la col·laboració d’Antoni Claperós i John Lambert, realitzada entre els anys 1394 i 1499. Els alts dossers en forma de pinacles, de l’any 1499, són obra dels artistes Kassel i Michael Lochner.
El rerecor és clos amb un parament de marbre amb relleus del s. XVI, realitzat per Bartolomé Ordóñez i Pedro Villar.
Les claus de volta
La Catedral té en total 215 claus de volta, que daten dels segles XIV i XV.
Van ser restaurades l’any 1970, cosa que va permetre descobrir que eren policromades.
Les claus de volta de la nau central començant pel presbiteri són:
- Crist crucificat entre la Verge i sant Joan amb els símbols del sol i la lluna.
- Santa Eulàlia amb l’escut de Blanca de Nàpols, esposa de Jaume II. Datada de 1320.
- Verge de la Misericòrdia, acollint a la seva capa, a un costat, un papa, un rei,un cardenal, un bisbe i un canonge, a l’altre costat a la reina, una religiosa i tres figures femenines més. Data de 1379.
- L’Anunciació. La verge amb l’arcàngel sant Gabriel. Any 1379.
- Un bisbe amb diaques, es creu que és el bisbe Pere Planella (1371-1385), per estar el seu escut al lateral de la clau.
- Pare Etern envoltat d’àngels, de l’escultor Pere Joan realitzat l’any 1418.
Una altra gran clau és la que es troba a la cripta de Santa Eulàlia, representant a la santa amb la Mare de Déu i el Nen. Prop de la porta de Sant Iu, la seva clau representa a sant Pere, envoltada per unes altres quatre de més petites de forma trilobulades; a la porta de la sortida al claustre, al costat oposat, representa sant Joan amb l’àguila, també envoltada per unes altres quatre de més petites.
Els vitralls
La Catedral té nombrosos vitralls gòtics i moderns. Tots segueixen el mateix esquema de tres carrers, el central amb la imatge del titular i els laterals amb decoracions geomètriques que emmarquen escuts reials, de la ciutat, àngels, etc. i coronament trilobulat.
Les èpoques dels vitralls es poden dividir en quatre parts: La primera, datada els anys 1317- 1334, per l’escut del bisbe Ponç de Gualba que s’aprecia a la vidriera de la Santa Creu i Santa Eulàlia, recull tots els vitralls de la capçalera, sobre les capelles radials. A més d’aquesta, la de Sant Pere, la del papa Sant Silvestre on als laterals hi ha caps de sants bisbes de l’autor dit Mestre de Sant Silvestre fet l’any 1386 i la de Sant Esteve.
La segona etapa, al voltant l’any 1400, són les dels extrems de l’absis: Sant Andreu amb els escuts del bisbe Armengol de l’any 1398/1408, i la de Sant Antoni Abat, realitzada per Nicolau de Maraya els anys 1405-1407.
La tercera etapa són els vitralls realitzats durant el segle XV, com ara, el vitrall de Sant Miquel arcàngel i el més important, anomenat Noli me tangere, situat a la capella del baptisteri, és obra de Gil de Fontanet, amb cartrons dibuixats de Bartolomé Bermejo, de l’any 1495.
La quarta etapa abasta de finals del s. XIX a finals del s. XX i inclou els finestrals de la façana i de les parets laterals.
