Les obres de restauració de l’Església de Sant Sever mostren que és el temple més ben conservat del barroc a Barcelona
Barcelona, 13 de novembre.
La Catedral de Barcelona ha arribat al darrer tram de les obres de restauració de l’Església de Sant Sever, que han constatat que es tracta del monument barroc més ben conservat a Barcelona fins a l’actualitat. En les darreres reformes, s’ha confirmat el bon manteniment de l’edifici original, de finals del segle XVII, en el qual es poden apreciar els components propis del barroc amb els quals va ser concebut. També destaquen alguns elements únics, com la darrera troballa d’un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia provablement del segle XIV, que es van utilitzar el XIX per a reparar part de l’estructura de la sotacoberta de l’església, i que estan pendents d’estudi.
El temple, edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al costat de la Catedral de Barcelona, ha estat un dels pocs que no ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar. Aquest fet ha permès que l’obra de l’arquitecte català Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, sigui considerada avui dia com una joia única del barroc barceloní, un art que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, del qual han arribat a dia d’avui molt pocs conjunts ben conservats. Entre els elements i les peces de gran valor que s’han conservat a Sant Sever destaca el retaule de l’altar major de l’escultor vigatà Pere Costa, la decoració de la façana principal, els esgrafiats de l’interior amb les claus de volta i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres o l’orgue de Josep Boscà del 1721. D’aquesta manera, la restauració permet recuperar aquest conjunt patrimonial, un bé cultural d’interès local per a la ciutat.
Promoguda per la Catedral de Barcelona, la restauració va iniciar se el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la coberta i diversos elements arquitectònics, que es trobaven afectats per la pol·lució i una plaga de tèrmits. Després d’aturar la intervenció per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, a finals del 2020 va reprendre’s la primera fase centrada en la coberta, la façana principal i la consolidació de l’edifici contigu a l’església. Actualment, les obres es troben en la segona fase i últim tram de la intervenció amb la rehabilitació de la sota coberta, l’interior del temple i la recuperació del retaule central.
La restauració, que es preveu que acabi en els pròxims mesos, suposa una de les intervencions de recuperació del patrimoni cultural més importants a Catalunya. Hi treballa un equip de professionals d’alt nivell, compromesos en tornar l’esplendor original a l’Església de Sant Sever, recuperar la lluminositat i la bellesa d’aquest gran llegat del barroc barceloní i adequar-lo a les mesures de seguretat actuals, assegurant-ne la conservació i l’ús per a les pròximes generacions.
Fins ara, la restauració més significativa havia estat el 1911 amb l’arquitecte Josep Maria Pericas, que va intervenir la façana principal i altres elements de l’interior de l’edifici. Posteriorment, 1929, Pere Benavent també va dur a terme una intervenció embellint la paret lateral mitgera, resultant de l’enderroc de les cases on ara hi ha la plaça amb el Monument a les Víctimes de la Guerra de la Independència.
L’Església de Sant Sever era propietat de l’anomenada Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que constituïen una entitat autònoma al servei de la Catedral de Barcelona i que donava suport en les tasques pastorals als canonges de la Catedral. L’Església de Sant Sever va ser el seu espai de culte particular, també compartit amb la ciutadania. A més, va ser la seu d’una històrica coral. I és que tot i les seves reduïdes dimensions i la seva situació, amagada en el cor del casc antic, el temple sempre ha estat molt estimat pels ciutadans de Barcelona, que hi han volgut celebrar casaments, fent d’aquest un monument part de l’herència social de la ciutat.
Aquestes obres de restauració són possibles gràcies a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.