Skip to main content

Les obres de restauració de l’Església de Sant Sever mostren que és el temple més ben conservat del barroc a Barcelona

 

Barcelona, 13 de novembre.

La Catedral de Barcelona ha arribat al  darrer tram de les obres de restauració de l’Església de Sant  Sever, que han constatat que es tracta del monument barroc més  ben conservat a Barcelona fins a l’actualitat. En les darreres  reformes, s’ha confirmat el bon manteniment de l’edifici original,  de finals del segle XVII, en el qual es poden apreciar els  components propis del barroc amb els quals va ser concebut.  També destaquen alguns elements únics, com la darrera troballa  d’un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia  provablement del segle XIV, que es van utilitzar el XIX per a  reparar part de l’estructura de la sotacoberta de l’església, i que  estan pendents d’estudi. 

El temple, edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al  costat de la Catedral de Barcelona, ha estat un dels pocs que no  ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX.  Durant la Guerra Civil va ser una de les quatre esglésies de Ciutat  Vella que no va cremar. Aquest fet ha permès que l’obra de  l’arquitecte català Jaume Arnaudies, continuada pel seu  successor Joan Fiter, sigui considerada avui dia com una joia  única del barroc barceloní, un art que marcava el paisatge i  caràcter dels catalans, del qual han arribat a dia d’avui molt pocs  conjunts ben conservats. Entre els elements i les peces de gran  valor que s’han conservat a Sant Sever destaca el retaule de l’altar  major de l’escultor vigatà Pere Costa, la decoració de la façana  principal, els esgrafiats de l’interior amb les claus de volta i les  tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni  Escarabatxeres o l’orgue de Josep Boscà del 1721. D’aquesta  manera, la restauració permet recuperar aquest conjunt  patrimonial, un bé cultural d’interès local per a la ciutat.

Promoguda per la Catedral de Barcelona, la restauració va iniciar se el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la  coberta i diversos elements arquitectònics, que es trobaven  afectats per la pol·lució i una plaga de tèrmits. Després d’aturar  la intervenció per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, a finals del 2020 va reprendre’s la primera fase centrada en la coberta, la  façana principal i la consolidació de l’edifici contigu a l’església.  Actualment, les obres es troben en la segona fase i últim tram de  la intervenció amb la rehabilitació de la sota coberta, l’interior del  temple i la recuperació del retaule central. 

La restauració, que es preveu que acabi en els pròxims mesos,  suposa una de les intervencions de recuperació del patrimoni  cultural més importants a Catalunya. Hi treballa un equip de  professionals d’alt nivell, compromesos en tornar l’esplendor  original a l’Església de Sant Sever, recuperar la lluminositat i la  bellesa d’aquest gran llegat del barroc barceloní i adequar-lo a  les mesures de seguretat actuals, assegurant-ne la conservació i  l’ús per a les pròximes generacions. 

Fins ara, la restauració més significativa havia estat el 1911 amb  l’arquitecte Josep Maria Pericas, que va intervenir la façana  principal i altres elements de l’interior de l’edifici. Posteriorment,  1929, Pere Benavent també va dur a terme una intervenció  embellint la paret lateral mitgera, resultant de l’enderroc de les  cases on ara hi ha la plaça amb el Monument a les Víctimes de la  Guerra de la Independència. 

L’Església de Sant Sever era propietat de l’anomenada Comunitat  de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que  constituïen una entitat autònoma al servei de la Catedral de  Barcelona i que donava suport en les tasques pastorals als  canonges de la Catedral. L’Església de Sant Sever va ser el seu  espai de culte particular, també compartit amb la ciutadania. A  més, va ser la seu d’una històrica coral. I és que tot i les seves  reduïdes dimensions i la seva situació, amagada en el cor del casc  antic, el temple sempre ha estat molt estimat pels ciutadans de  Barcelona, que hi han volgut celebrar casaments, fent d’aquest  un monument part de l’herència social de la ciutat. 

Aquestes obres de restauració són possibles gràcies a les  subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la  Generalitat de Catalunya.