La imatge més venerada de Barcelona
El procés de restauració ha fet visible la magnífica i antiga policromia desconeguda de la talla de fusta, en molt bon estat. Es pot apreciar l’expressivitat de la cara i el realisme de les ferides pròpies de la Passió.
Els historiadors de l’art, especialistes en escultura, apunten que la imatge podria ser del segle XIII. En qualsevol cas, no és una imatge del segle XVI com es pensava fins ara.
Devoció
El Sant Crist de Lepant és la imatge més venerada de Barcelona. La major part de l’any es troba a la capella del Santíssim de la Catedral de Barcelona, i durant la Quaresma es pot venerar a la capella de Sant Sever.
La devoció popular és ben viva, i ha estat continuada al llarg dels segles. Reflex d’aquesta estima, va néixer la confraria del Sant Crist de Lepant, amb constància documental des del 1651, per custodiar la capella i el culte entorn del sant Crist, sobretot durant la Setmana Santa.
Restauració
Es va decidir iniciar la consolidació de la talla perquè la pintura n’estava caient. Després de l’estudi de la composició de la policromia, s’ha fixat el color amb delicadesa en les zones més malmeses, i s’ha netejat tota la imatge.
El color enfosquit es pot atribuir a l’efecte del fum i la cera de les espelmes, però també a restes de vernissos del segle XIX i repintades posteriors per igualar el color del fum i el sutge, materials que s’han retirat amb facilitat i paciència.
Història
És una talla gòtica, possiblement del segle XIII, poc documentada fins ara. Hi ha notícies d’una imatge d’un Sant Crist a la Catedral de Barcelona des del segle XV, que podria ser la mateixa.
Alguns gravats i pintures conservats permeten suposar que a finals del segle XIX no estava ennegrida.
Tradició
Segons la tradició, aquest Sant Crist va anar a la nau capitana de la decisiva batalla de Lepant del 1571, que va impedir l’avenç de l’imperi Otomà vers Europa.
Hi ha una doble tradició per explicar la inclinació característica del seu cos: una diu que va ser per esquivar una bala de canó turca; l’altra indica que va ser per tapar un forat fet a la nau, a la bodega on es trobava en aquell moment, i així evitar que s’anegués el vaixell.
