L’església de Sant Sever, tocant a la Catedral de Barcelona, és un dels espais del Barroc més ben conservats de la ciutat, car se salvà de la destrucció durant la Guerra Civil. Erigida segons un projecte de Jaume Arnaudies (1698) i continuada per Joan Fiter, presenta una estructura de nau única amb tres capelles laterals per banda, cor i capçalera poligonal. La façana exterior va ser projectada per Jeroni Escarabatxeres (1703).
L’església fou concebuda per al servei de la Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un grup estable de sacerdots que treballaven a la Catedral de Barcelona i que es mantingué fins a finals dels anys ’60 del segle XX. La mida de l’església i la bellesa del conjunt han fet que sigui un lloc de culte molt popular per a celebracions familiars, especialment noces o aniversaris. Actualment està gestionada pel Capítol de Canonges de la Catedral.
L’interior del temple es composa d’una nau diàfana amb una galeria alta de tribunes amb gelosies. Les parets i les voltes estan decorades amb esgrafiats vegetals i florals d’Escarabatxeres.
El retaule major fou erigit a mitjans del segle XVIII segons un projecte de Pere Costa i Cases, i és una de les obres cabdals de la retaulística barroca catalana. El més destacable del conjunt és la pintura de l’absis, feta sobre tela amb la tècnica de l’enganyalull (trompe-l’œil), amb pintures del taller d’Antoni Viladomat (molt possiblement dels germans Tramulles). Hi destaca, sobretot, la glorificació i el triomf de Sant Sever i Sant Medir.
Sobre les portes que donen accés als espais adjacents de l’església, hi ha dos quadres narratius atribuïts a Joan Gallart (1701). Un d’ells, potser el més destacable, és el del martiri de Sant Sever al Castrum Octavianum, amb una imatge principal del bisbe barceloní a mans del seu botxí. L’altre, de caràcter més paisatgístic, representa els miracles de Sant Sever a Collserola: tant el doll d’aigua com el creixement de les faves.
Els altres retaules, corresponents a les capelles laterals, són posteriors (de finals del segle XVIII o inicis del XIX). Entre les seves imatges cal destacar les de Sant Pere i Sant Pau, Sant Ramon Nonat, Santa Maria Magdalena o Sant Josep Oriol.
Finalment, cal remarcar el conjunt de vitralls encarregats a Francesc Saladrigues, un dels mestres vitrallers més destacats de l’època, on destaca especialment el rosetó de la façana principal.
